“L’Art de la comèdia” és una gran festa escènica!!

… Una declaració incondicional d’amor pel teatre el qual reafirma la seva veritat al confessar que menteix…

El director d’una modesta companyia de teatre, Oreste Campese, va a demanar ajuda al nou governador civil, acabat d’arribar al poble, després de l’incendi de la carpa móbil on actuava la companyia. Després d’aquesta visita el governador en rep d’altres i l’argument juga a confondre l’espectador, que no sap si els visitants són els personatges reals o, en canvi, són actors de la companyia de teatre d’Oreste Campese.

Aquest muntatge es va estrenar a la Sala Els Carlins de Manresa el dia 29 de març de 2014.

La intriga transcorre als anys cinquanta en una casa de camp de la campanya francesa. En la matinal de preparatius pel dinar de Nadal, assassinen al propietari de la mansió. Vuit dones relacionades entre sí, mouen els fils per descobrir quina és la culpable.

Barcelona, un pis de l’Eixample, un vespre qualsevol. La Begoña i el Jesús formen una parella perfecta. La Begoña té preparada una nit especial pel Jesús, però tot es complica quan arriba un amic com, el Christian, i més tard la seva parell, la Susanna. Una paródia en clau d’humor sobre el món de la parella, tractada amb un estil fresc i directe, com correspon als seus autors : Joel Joan i Jordi Sànchez. Muntatge estrenat pel grup de teatre del Casal els dies 14 i 15 d’abril de 2012.

Aquest és un muntatge atípic perquè correspon a un retrobament i a un encàrrec específic. Un grups d’actors i actrius vinculats, formats als Tallers de Teatre Els Carlins o participants de les representacions de Pastorets, es retroben amb motiu del Centenari de Pastorets a la Sala Carlins. D’aquest retrobament en surt un encàrrec per escriure un text nou. L’Agustí Franch entoma el repte i a partir de les de tots els components neix “La dona flor”. “La dona Flor” és un drama que presenta algunes situacions cides i alhora sorprenents. Un retrobament familiar en un entorn rural, dei xat de la mà de Déu, És l’escenari on apareixen vells fantasmes i antigues que portaran la trama de l’obra.

Aquest espectacle, dirigit per Joan Torrens, porta com a títol l’eufemisme amb que, a finals del segle XIX als Estats Units, s’anomenava a la relació entre dues dones. Però el tema de l’homosexualitat no és el tema principal de l’argument. “Un matrimoni de Boston” es, sobretot, una comèdia d’insinuacions que parla sobre la veritat. Un text sarcàstic ple de dobles sentits que posa de manifest problemes de poder, de classe, de xenofóbies, d’amors, de desamors. Un repte d’interpretació per a les tres actius que protagonitzen el muntatge.

Lectura dramatitzada d’un text polític, presentat amb una versió reduïda, que explica la llegenda popular d’aquest personatge mític de l’univers medieval català.. Un poema de Josep Ma. de Sagarra acompanyat amb música, original de Pep Torras, interpretada per violoncel. Un recital dirigit per Joan Torrens i interpretat a quatre veus.

“És així, si us ho sembla” és una farsa filosófica, una paràbola sobre la veritat en equilibri entre la comédia de la curiositat i el drama d’allà desconegut. Tot plegat és com si fos un joc, un joc d’ambivalències en què uns personatges misteriosos, inquietants, irreals, com sorgits de les forces de l’inconscient i dels instints, provoquen al mateix temps sensacions d’atracció i refós en una burgesia provinciana dominada per la raó, la tradició i les normes socials. Amb la direcció de Joan Torrens va ser estrenada l’any 2009.

Hi ha moltes maneres d’explicar la història de la Ventafocs. A la nostra versió, la protagonista, anomenada Poncellina, és una noia simpàtica i acomodada, fins que un dia el seu pare decideix casar-se amb ella. Es veurà obligada a fugir de palau, on coneixeré un Príncep d’allò més especial. Tot plegat acompanyat de dues germanes molt malcriades, un ase màgic i una Fada Padrina que no sempre encerta amb els seus. Un treball estrenat l’any 2009, fruit del grup juvenil de l’entitat, que va ser dirigit per Esther Castellana i Lluís Barrera.

Basat en la novel·la de Mercé Rodoreda, El carrer de les Camélies, explica la vida de la protagonista d’aquest relat, Cecilia Ce. Una vida explicada a través de diferents monólegs que, interpretats per cinc dones diferents, representen els moments més importants del recorregut vital de Cecilia Ce. Va ser estrenat l’any 2008, en motiu de l’any Rodoreda, sota la direcció d’Ivan Padilla.

L’intens text de Josep Maria de Sagarra, barrejat amb la tradició músical del Nadal són els ingredients que formen el Poema de Nadal. Una representació tradicional del Nadal on es presenta una versió teatralitzada del Poema de Nadal, de Josep Maria de Segarra, interpretada per cinc actors del grup de teatre amb la col·laboració de diversos músics i cantaires que complementen el poema de Nadal de música en directe. Representat desde l’any 2007, amb la direcció artística de Fina Tàpias i direcció músical de Josep Maria Aloy.

El grup de teatre del Casal ha participat, desde l’any 2007, en el cicle de promoció de la lectura Tocats de Lletres. Una participació que s’ha traduït en la creació de diferents espectacles de petit format com Maleïts, Una nit amb Sherezade o Evocant Brossa.

En el terrat d’un gratacel en una gran ciutat on fa més d’un any que no plou, coincideixen oficinistes que han pujat furtivament a l’aire lliure per fumar, un plaer prohibit per l’estricte reglament de l’empresa. Tots, tant secretàries com directius, busquen un racó anónim on poder extingir alguna cosa més que l’angoixa de l’addicció. El primer muntatge del grup juvenil del Casal que, sota la direcció d’àngels Torrens, va ser estrenat l’any 2006.

Un escultor i la seva amistançada agafen en préstec els mobles del seu veí col·leccionista aprofitant la seva absència, amb l’objectiu d’impressionar un possible mecenes multimilionari i, també, al pare de la noia. Una apagada de llum complicara la vetllada. Dirigit per Joan Torrens va ser estrenat l’abril de 2006,i va recollir una trentena de premis després d’un any d’actuacions en diverses mostres i concursos.

La vida del famós compositor Wolfgang Amadeus Mozart és el fil condutor d’Amadeus. Una repàs biogràfic fet desde l’óptica del seu rival Antonio Salieri. Dirigit per Joan Torrens, Amadeus, va ser estrenat el 2003 en motiu del centenari del Casal Familiar Recreatiu iva representar un muntatge de gran ambició per a l’entitat. Un espectacle interpretatiu on l’escenografia i el vestuari s’hi van conjuntar de manera especial.

El casament dels petits burgesos, escrita el 1919, és una peça de la primera época de Brecht. L’aparent simplicitat d’aquesta obra enclou una gran dificultat a l’hora de representar-se. “El casament” és una obra coral, amb una configuració de peça de rellotgeria. El seu diàleg precós i funcional, pretesament naturalista, acaba resultant absurd. Hom diria una mena de joc dels disbarats que la ironia de Brecht i de la pròpia interpretació dels actors ompliran de sentit. Dirigit per Fina Tópias i àngels Torrens ha estat un dels muntatges més representat i premiats.

Fa més de 20 anys, quan Roberto M. Cossa (Buenos Aires, 1934) va escriure “La iaia” -“La Nona”-, creava un personatge que quedava força lluny de l’antiheroi sempre present en les seves obres anteriors. Un personatge d’aquells que a primera vista costa definir-ne la característica dominant: farsesc? tragicómic? esperpèntic? cruel? tendre?…

La sempre gratificant química entre els actors i l’espectador hi donarà resposta. Un personatge que sura enmig d’una quotidianitat porosament mediocre, feixuga i opressiva, i d’unes situacions sorprenentment insólites. Un personatge-símbol… de què? Un espectacle creat sota la direcció d’àngels Torrens.

Estimat Miquel és un homenatge a l’obra poetica d’un dels poetes catalans més populars, Miquel Martí i Pol. Una combinació precisa d’alguns dels seus poemes que es van portar a escena a través de l’escenificació feta per Joan Torrens, l’any 1999.

El Café de la Marina és, juntament amb l’Hostal de la Glória, un dels poemes dramàtics de Sagarra que ha fet més fortuna. Constitueix la demostració més clara de l’habilitat poètica de Sagarra i també de la seva capacitat per reflectir ambients, personatges i la riquesa de la llengua popular, que després va plasmar fidelment en algunes de les seves obres. Un muntatge que el Casal Familiar Recreatiu va estrenar l’any 1999 sota la direcció artística de Joan Torrens.

En Biff és el fill gran. Pare i fill es professen una relació d’odi i amor. Després de la sublim admiració, hi ha hagut el gran desencant. En Willy, obstinat, ha volgut fer del seu fill predilecte un “home” i potser ha projectat en ell l’home que no ha sabut ser. Per això en Biff ni es val ni es desval, confós i espargit empràn l’aventura de la desventura i potser ja és tard per resoldre res. En Happy, el seu fill petit, acostuma a evadir el conflicte. Estrenat l’any 1998, i sota la direcció de Joan Torrens, ha estat un dels muntatges més premiats del nostre grup de teatre.

Al segle V abans de Jesucrist hi havia a Gràcia dues ciutats, Atenes i Esparta, que la dominaven. La segona cercava l’oportunitat d’obtenir l’hegemonia total. Aquesta oportunitat, la troba l’any 432 abans de Jesucrist: l’enfrontament armat entre Corint, aliada d’Esparta, i Corcira, confederada d’Atenes, llançà amb dues potències a la lluita. Dirigit per Joan Torrens, l’espectacle va recuperar el grup de teatre, l’any 1996.