Al Nova York de la dècada dels anys 30, un grup d’actrius lluiten cada dia per aconseguir el difícil somni de triomfar als escenaris de Broadway. A la modesta pensió Footlights, s’hi allotgen l’actriu de vocació i fidel a la veritat del teatre, l’actriu els dies de glòria de la qual s’han acabat, l’actriu que s’abandona a la desesperació davant dels obstacles, l’actriu que prefereix optar per un camí més fàcil en el món del cinema i l’actriu sense massa talent que només anhela la fama; totes diferents, però totes compartint la valentia de lluitar per aconseguir els seus propis somnis.

Sovint el teu entorn no és massa reconfortant i viatges a un passat que t’imagines sempre millor, amb més classe i estil, més màgic. I recuperes pel·lícules antigues que et transporten lluny i et fan somiar, com el cinema nord-americà dels anys 30 i 40. I et retrobes amb un film del 1937 titulat ‘Dames de teatre’ sobre un grup d’actrius que aspiren a triomfar a Broadway. I l’estàs veient i te l’imagines a l’escenari amb les actrius de Mala Fama. I descobreixes que, en realitat, la pel·lícula ja provenia d’una obra de teatre estrenada un any abans. I descobreixes que l’original teatral és encara més interessant que la versió cinematogràfica perquè no només té el regust nord-americà clàssic, sinó que és una obra de teatre que parla de teatre i de viure el teatre, i que també parla de la importància de perseverar, de lluitar per aconseguir els teus somnis, de superar obstacles i frustracions i ser fidel a tu mateix. I, aleshores, veus clar que aquest text de principis del segle passat, convenientment traduït i adaptat, ha de ser el teu nou projecte. ‘Somnis de teatre’ ens ha permès fer un viatge emocional a una època evocadora i a viure i jugar amb aquests personatges entranyables fent picades d’ullet a una manera d’interpretar d’uns altres temps, amb la modesta intenció d’oferir un espectacle que us permetés fer també aquest viatge, com si en certa mesura estiguéssiu veient una pel·lícula clàssica de Hollywood, amb melodies de Cole Porter incloses. Però, al mateix temps, hi poguéssiu fer una ràpida connexió amb l’actualitat del món laboral en el teatre i en tots aquells oficis artístics i altament vocacionals. ‘Stage door’ també ens agrada perquè, tant avui com ahir, posa el seu focus en les dones, en un grup d’actrius molt diferents que comparteixen il·lusions, passions, debilitats i, sobretot, fortaleses. Totes amb una marcada personalitat, que lluiten per mantenirse independents, que es valen per si mateixes i que decideixen el seu camí i batallen per arribar a les fites i als somnis que s’han marcat; perquè imaginant i viatjant a l’època evocadora del Nova York dels anys 30, “Somnis de teatre” és un tribut al teatre i, sobretot, a les actrius de teatre. Ivan Padilla

SOMNIS DE TEATRE

Basada en ‘Stage door’ d’Edna Ferber i George S. Kaufman
Dramatúrgia/ Ivan Padilla Segués
Traducció/ Olga Bellorbí Rubio, Ivan Padilla Segués, Maria Sàenz
Palau i Marc Torras Graells


COMPANYIA ELS CARLINS

Terry Randall/ Maria Sàenz Palau
Kaye Hamilton/ Txell Vall Ferrer
Jean Maitland/ Olga Bellorbí Rubio
Senyora Orcutt/ Maribel Montardit Bohigas
Judith Canfield /Txell Vall Ferrer
David Kingsley/ Dani Ledesma Jiménez
Keith Powell/ Ivan Padilla Segués
Larry Wescott/ Ignasi Rius Ferrer
Adolph Gretzl/ Ignasi Rius Ferrer

Direcció/ Ivan Padilla Segués
Ajudantia de direcció/ Dani Ledesma Jiménez
Coreografia/ Ariadna Guitart Pujol
Disseny d’il·luminació/ Àngel Guilanyà Bertrans
Control tècnic/ Josep Voserrais Aliart i Carles Serrano Aguilera
Disseny de vestuari/ Dolors Baró Huguet
Confecció de vestaur/i Anna Grau Torres
Construcció d’escenografia/ Marc Vall Ferrer
Disseny gràfic/ Ivan Padilla Segués
Comunicació/ Txell Vall Ferrer

Agraïments MEES, Roser Rojas Simats, Maria Carme Segués Sala, Joan Haro Najar i Rosa Jerez Màrquez
Durada / 90 minuts
Idioma / Català
Gènere / Comèdia dramàtica