Una Play Strindberg en versió Jazz.

L’any 1900 el dramaturg suec August Strindberg va escriure ‘Dansa de mort’, una obra d’un realisme turmentat que versa sobre els conflictes matrimonials on l’Alicia, una antiga i malmesa actriu teatral i l’Edgar, un capità d’artilleria frustrat i malalt, lliuren un enfrontament psicologic infernal que deriva cap a una degradació humana de tal magnitud que els dos només esperen la mort com a única solució per l’alliberament. Seixanta-vuit anys més tard, l’any 1968, l’escriptor dramaturg suís Friedrich Dürrenmatt va voler incidir en l’enfuriment i la devastació d’aquest matrimoni però revestint la història amb uns tints irònics i humorístics que, com va dir ell mateix, van convertir la tragèdia original burgesa de Strindberg en una comèdia grotesca sobre una tragèdia burgesa.




El resultat d’aquesta adaptació teatral, concebuda com un exercici per tres actors, va ser ‘Play Strindberg’ i que Dürrenmatt va dividir en 12 rounds com si d’un combat de boxa es tractés. El nou llenguatge, no exempt d’humor i inspirat en el teatre de l’absurd, amb influències de Beckett i Ionesco, va rejovenir l’obra de Stindberg i la va apropar a la sensibilitat del públic de mitjans del segle XX.




‘Play Strindberg’, com diu la crítica, ‘és un niu d’escurçons i els diàlegs són dards banyats amb oli bullent que surten disparats de la boca’. Aquest duel entre el matrimoni d’Alícia i d’Edgar, adquireix més intensitat quan apareix en Kurt, un cosí d’Alicia amb qui feia anys que no es veien. Els tres personatges confegiran unes situacions patèticament gracioses i divertidament cruels, que transcendeixen el pur realisme, esdevenint un triangle diabòlic i que junts ballaran una excèntrica dansa de la mort i destrucció.




Mentre jo treballava en una possible adaptació de Play Strindberg en època de confinament (febrer/juny, 2020), llegint-la i rellegint-la una i altra vegada a fi d’apropiar-me del seu esperit, anava escoltat de fons ‘Play Bach’, unes meravelloses interpretacions jazzístiques de Jacques Loussier va fer d’algunes obres de Johann Sebastian Bach el 1960. Havia llegit que Friedrich Dürrenmatt li agradava molt aquest disc i que per això li havia posat a l’obra, a mena d’homenatge, el títol ‘Play Strindberg’.




Un cop vaig creure0m impregnat de l’esperit de ‘Play Strindberg’ i de tot el duel matrimonial existent, l’únic que vaig procurar en fer-ne la versió, va ser ‘Dürrenmattitzar’ el propi Dürrentmatt, és a dir, imaginar-me com ho hagués vist ell l’any 2020.




F. Dürrenmatt, paradigma del teatre grotesc (combinació extravagant de còmic i tràgic), segur que al segle XXI hagués intensificat encara més tota la ironia, el sarcasme i la crueltat que ja posseeix la seva obra original del 68.




Doncs bé, en nom seu, ho he intentat, m’he permès la llicència de desfogar-me en aquesta versió lliure que més enllà de l’humor i la sàtira, constitueix una paràbola amarga de la bogeria i el desconcert d’alguns extrems de la vida social actual. En l’intent, se m’hi han fet presents també Pinter i Kafka, especialment quan ‘amenacen’ realitats que solen ser qualificades d’inexplicables o absurdes.




He respectat alguns dels petits distanciaments a la manera de Brecht que Dürrenmatt proposa i he reduït el combat de 12 a 8 assalts.




En la improvisació dels assajos inicials, l’Àngels i el Pere també han enriquit, amb les seves afinades aportacions, la configuració final tant de l’obra com dels seus personatges.




Per tant, podríem dir que us presentem, si m’ho permeteu, un PLAY STRINDBERG ‘en versió Jazz’. Som-hi! Esperem que us agradi.




Joan Torrens.




Aquesta obra la volem dedicar especialment a tot el col·lectiu sanitari que ha tingut i encara està tenint uns temps molt complicats. Gràcies per la vostra generositat.







FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA

Alicia . . . . . . . Àngels Torrens

Edgar . . . . . . Joan Torrens

Kurt . . . . . . . . Pere Font




Tècnic llum i so . . . . . . . . . . Carles Serrano

Regidora . . . . . . . . . . . . . . . . Roser Rojas

Arranjaments musicals

i gravació piano . . . . . . . . . . David Martell

Disseny vestuari . . . . . . . . . . Dolors Baró

Realització vestuari . . . . . . . Anna Grau

Realització attrezzo . . . . . . . Marc Vall

Disseny gràfic . . . . . . . . . . . . Àlex Gómez

Versió i Direcció . . . . . . . . . . Joan Torrens